outskirts

El extrarradio es un lugar de frontera donde los límites entre lo urbano y lo periférico se vuelven difusos. Un espacio impreciso sin identidad propia, esa tierra de nadie donde la vida bulle y la soledad acecha. Corazón que late en el fondo y en los extremos generando riqueza a una ciudad que todo lo absorbe y al mismo tiempo, todo lo expulsa. Lugares inestables donde la fragilidad impera y, donde durante el día se genera actividad económica y cuando oscurece, el denominador común es la soledad, el abandono y el destierro.

L’extraradi és un lloc de frontera on els límits entre l’urbà i el perifèric es tornen difusos, un espai imprecís sense identitat pròpia, aquella terra de ningú on la vida bull i la soledat aguaita. Cor que bategaal fons i als extrems generant riquesa a una ciutat que tot ho absorbeix i al mateix temps, tot ho expulsa. Llocs inestables on la fragilitat impera i, on durant el dia es genera activitat econòmica i quan es fa fosc, el denominador comú és la soledat, l’abandonament i el desterrament.

Outskirts is a spot in the border where boundaries between urban and peripheric get blur, an undefined space with no own identity, that no one’s land where life bustles and lonliness lurks. Beating heart in the bottom and in the edges creating richness to a city which engulfs everything, and simultaneously, expels everything. Unstable places where fragility reigns and where, during the day, economical activity is created and when gets dark, the common factor is the loneliness, abandonment and exile.